ARTICULOS DE OPINION


Revista digital de arte, cultura y opinión en Alicante. Enlace con POESIA PALMERIANA. En estas páginas no podemos estar ajenos a lo que pasa en España ni en el mundo. Dirigida por el escritor, poeta y pintor Ramón PALMERAL. Los lectores deciden si este blog es bueno, malo, o merece la pena leerlo. El periodismo consiste en decir lo que a algunos no les gustaría leer.

miércoles, 19 de enero de 2011

Exposición tradición y vanguardia de pintores alcoyanos



Se puede ver en la Lonja del Pescado hasta marzo 2011.
Ningún amante de las artes debe perdérsela.
Videospalmeral. Alicante

TEXTO DEL CATÁLOGO:
Reunir varios lenguajes, maneras y formas de expresión en una misma exposición, de la mano de la vibración estética de treinta creadores, comporta cierto riesgo, y resulta un tanto comprometido. Pero se ha querido hacer un recorrido desde la visión tradicional —una tradición que parte de unos postulados clasicistas, aún en la propia actualidad- y que deriva en múltiples fórmulas y discursos, desde el silencio ancestral de las antiguas calles, hasta la experimentación más inquietante buscando romper en un goce y una felicidad visual y anímica.

Si Kandinsky ya señalaba que "todo artista, como creador, ha de expresar lo que le es propio", aquello en lo que cree, una reunión de artistas, todos ellos alcoyanos y del siglo XX, tiene que proporcionar al espectador una enorme variedad de juegos pictóricos, de texturas, de realidades sensibles, de definiciones en torno a las cosas y al mundo en que están y viven los artistas.

Alcoy siempre ha sido tierra de artistas: escultores, poetas, músicos, pintores. En el campo de la pintura ha existido un siglo XIX excepcional, y en él, y desde diferentes puntos geográficos en España y en el extranjero, Antonio Gisbert, Ricardo María Navarrete, Emilio Sala, Fernando Cabrera, Francisco Laporta o Rigoberto Soler, han sabido evidenciar sus líneas, sus formas, sus clores, sus búsquedas y sus hallazgos.

También en la centuria última, el siglo XX, los artistas plásticos de Alcoy han logrado encontrar caminos seguros que recorrer, y han hallado respuestas firmes a sus preguntas propias del tiempo, de "su" tiempo, en lo que hemos convenido en llamar vanguardias y diversidad de propuestas.

Todos deben ser citados, entendidos y valorados, cada uno de ellos dentro de su proceso de aprehendimiento de las formas, de las materias y, sobre todo, de la sensibilidad y búsqueda de la verdad y la belleza.

Son los pintores —y no todos están presentes en esta reunión-que han sabido dominar los diferentes lenguajes artísticos, y han sabido encontrar la adecuada expresión estética dentro de cada planteamiento y cada compromiso ante la sociedad y ante sí mismos.

A modo de ejemplo: Laico Bou, Ramón Castañer, Polín Laporta, Miguel Abad, Alfonso Saura, Mario Candela, Antoni Miró, "Eduard", Arjona, María Luisa Pérez, Luis Sanus, María Dolores Gregori, "Sentó", InésAlbero, "Roe", JordiVila... hasta completar el listado.

Itinerario, compromiso de quienes han pintado "como los pájaros cantan", tal y como advertía Claude Monet, con sencillez, sí, pero con un esfuerzo que se traduce en prolongación de la propia vida, cuando pintar se apodera de uno mismo, de cada artista. Compromiso ante la sociedad. Rigor y claridad.

....................................................................
Reunir diversos llenguatges, maneres i formes d'expressió en una mateixa exposició, a partir de la vibració estética de trenta creadors, comporta un cert risc, i resulta un poc compromés. Pero s'ha volgut fer un recorregut des de la visió tradicional -una tradició que partix d'uns postulats classicistes, inclús en la mateixa actualitat- i que deriva en múltiples formules i discursos, des del silenci ancestral dels antics carrers, fins a l'experimentació més inquietant que busca trencar un gaudi i una felicitat visual i anímica.

Si Kandinski ja assenyalava que "tot artista, com a creador, ha d'expressar el que li és propi", alió en qué creus, una reunió d'artistes, tots ells alcoians i del segle xx, ha de proporcionar a l'espectador una enorme varietat de jocs pictórics, de textures, de realitats sensibles, de definicions sobre les coses i el món en qué están i viuen els artistes.

Alcoi sempre ha sigut terra d'artistes: escultors, poetes, músics, pintors. En el camp de la pintura hi ha hagut un segle xix excepcional, i des de diferents punts geográfics d'Espanya i l'estranger, Antoni Gisbert, Ricard Maria Navarrete, Emili Sala, Ferran Cabrera, Francesc Laporta o Rigobert Soler han sabut evidenciar les seues línies, les seues formes, els seus colors, les seues recerques i les seues troballes.

També en la centúria última, el segle xx, els artistes plástics d'Alcoi han aconseguit descobrir camins segurs per recorrer, i han trobat respostes fermes a les seues preguntes própies del temps, del "seu" temps, en alió que hem convingut de denominar avantguardes i diversitat de propostes.

Tots han de ser citats, entesos i valorats, cada un d'ells dins del seu procés d'aprehensió de les formes, de les matéries i, sobretot, de la sensibilitat i la recerca de la veritat i la bellesa.

Són els pintors -i no tots están presents en esta reunió- els que han sabut dominareis diferents llenguatges artístics, i han sabut trobar l'adequada expressió estética dins de cada piantejament i cada compromís davant de la societat i davant d'ells mateixos.

A manera d'exemple: Laico Bou, Ramón Castañer, Polín Laporta, Miquel Abad, Alfons Saura, Márius Candela, Antoni Miró, "Eduard", Arjona, María Luisa Pérez, Lluís Sanus, María Dolores Gregori, "Sentó", Inés Albero, "Roe", Jordi Vila..., fins a completar la Mista.

Itinerari, compromís dels que han pintat "com els pardals canten", tal com advertía Claude Monet, amb senzillesa, sí, pero amb un esforg que es traduíx en prolongació de la propia vida, quan pintar s'apodera d'un mateix, de cada artista. Compromís davant de la societat. Rigor i claredat.